Des de Barcelona...

“Des d’aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se, i la punta d’agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.

No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, a l’altre cantó de la ciutat ... Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra ... Però l’enyor. L’enyor només perquè en veure-la, pens que tu restes a l’altre banda ..."

_{Carme Riera, "Te deix amor la mar com a penyora".}

Es para Susana, para mi amor, porque sí. Fran.